

Gent Nova va iniciar la seva publicació, que duraria fins al 27 d’abril de 1918 (amb un total de 854 números), el 3 de desembre de 1899. Tenia vuit pàgines a dues columnes, de format 310 x 215 mm, impreses de primer a la casa Guardiola; del número 6 al 643, a la veterana impremta Badia, del carrer del Doctor Dou, 14, a Barcelona, y del 644 endavant, a la impremta Joaquim Casas, de Barcelona.Era un periòdic adherit – com el Centre que l’editava- a la Unió Catalanista, i tenia com a programa el manifest de l’esmentada Unió, de 16 de març de 1897. Inseria articles de política, folklore, literatura, economia, història, etc., i també força poesies. Publicava també una secció fixa de “Noves”, relatives a esdeveniments tant de la ciutat com d’altres indrets. De tant en tant, publicaba números extraordinaris i pàgines literàries i la seva col·laboració, molt nodrida, comptava amb noms coneguts de les lletres catalanes, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, Trinitat Monegal, Lluís Marsans i Lluís Via, al costat dels badalonins Leopold Botey, Pere de Tera, Joan Monés, Ramon Nuero, Enric Clapés i Manuel Castellà. Entre els diversos directors que va tenir durant la seva dilatada existència (uns dinou anys), hi hagué Josep Ventura Grasachs, Francesc X. Casals, Joan Font i Rodó i Joan Monés i Costa. Gent Nova va organitzar Jocs Florals i va mantenir sempre una actitud molt activa en els problemes d’administració municipal, sostenint fortes polèmiques per aquest motiu. Publicava també una pàgina literària mensual, de la qual va ésser fundador i director Josep Granger. El pes de Gent Nova a la vida badalonina ha estat considerable, en els primers vint anys d’aquest segle.